Per què s'entelen les finestres? - 1r
Durant les colònies a Cal Diable, un petit detall del dia a dia ens va despertar la curiositat: en llevar-nos, vam veure que les finestres estaven entelades. Llavors, ens vam preguntar: D’on sortia aquella aigua?
A partir d'aquesta situació real i propera, els infants han començat a comprendre com funciona la matèria i els canvis d’estat. Hem treballat les següents idees claus:
- La matèria està formada per partícules molt petites, encara que a simple vista ens sembli que la matèria és contínua. Podem imaginar que tot el que veiem està fet de “parts” que és impossible veure a simple vista.
- Les partícules es comporten de manera diferent segons l’estat de la matèria. En un sòlid estan molt juntes, en un líquid es mouen una mica més, i en un gas es mouen molt i s’escampen ocupant tot l’espai disponible.
- L’aigua pot ser sòlida, líquida o gasosa, i pot canviar d’un estat a un altre segons la temperatura. Quan fa fred, es condensa i forma gotetes visibles (com les de les finestres entelades!), i quan s’escalfa, es converteix en vapor invisible.
Per treballar-ho, hem realitzat les següents activitats:
Per despertar la curiositat i recollir les idees prèvies, vam començar amb una rotllana, ensenyant les imatges de les colònies on es podien apreciar els vidres entelats. En un full d'autoavaluació vam enregistrar els coneixements previs per a després de l'experimentació i indagació poder comparar l'evolució.
A la següent sessió vam realitzar l'experiment del got entelat, en què els infants van poder observar que l'aigua canvia d'estat segons la temperatura i que aquests canvis es poden produir en qualsevol direcció.
Abans, durant i després de l'experiment els infants van emplenar el següent full:
Per a saber d'on venia l'aigua que va aparèixer a les finestres, vam haver d'entendre que la matèria està formada per parts molt i molt petites que sovint no podem veure (com les partícules d'aigua que es troben en l'aire que respirem). Per introduir-ho, vam realitzar un repte amb una galeta:
QUIN ÉS EL TROS MÉS PETIT DE GALETA QUE PODEM ACONSEGUIR?
Així doncs, vam comprendre que la galeta (igual que totes les coses que ens envolten) està formada per petits trossos de galeta que s'uneixen entre ells molt fort i formen la galeta.
Ara tocava fer el pas a l'aigua, i vam proposar el mateix repte:
COM PODEM ACONSEGUIR EL TROS MÉS PETIT D'AIGUA?
Van sorgir diferents aportacions:
- Bevent tota l'aigua del got i deixant només una gota.
- Traient quasi tota l'aigua.
- Escalfant l'aigua perquè surti amb gotetes molt petites en forma de fum.
- Esquitxant amb la mà i que surtin gotetes.
- Fent servir una pipeta.
Vam decidir provar-ho traient quasi tota l'aigua del got i observar les diferents gotetes que quedaven enganxades a les voreres del got.
Posteriorment, vam proposar el mateix repte amb un tros de gel:
COM PODEM ACONSEGUIR EL TROS MÉS PETIT DE GEL?
Van sorgir diferents idees:
- Llençant-lo a terra.
- Escalfant-lo.
- Agafant-lo amb les mans i que ens quedin gotetes a les mans.
Vam provar de llançar-lo i d'agafar-lo amb les mans.
A la reflexió posterior, vam coincidir que era molt més fàcil trencar l'aigua quan estava en estat líquid que no sòlid, i vam intentar esbrinar el perquè.
Un infant va fer una aportació molt interessant:
"El gel és l'aigua que està molt freda i molt i molt junta."
A partir d'aquesta aportació, vam poder explicar com s'organitzaven les parts de l'aigua en els tres estats de la matèria:
SÒLID: les diferents parts estan molt juntes i molt agafades entre elles, per això la forma és fixa i no es mou ni es trenca tan fàcilment.
LÍQUID: amb la calor, les parts es comencen a bellugar una mica, però encara s'estan tocant, és com si només es toquessin amb les mans. L'aigua la veiem tota junta però és més fàcil de moure i de trencar.
GAS: amb la calor, les petites parts se separen i es mouen lliures, sense tocar-se les unes amb les altres.
Després de representar l'organització segons l'estat de la matèria amb el cos, vam passar a la representació gràfica. Us deixem alguns exemples:
Per acabar, vam tornar a emplenar el full d'autoavaluació, ara a la part on posava FINAL.
Per una banda, hi havia una eina d'avaluació anomenada K.P.S.I., en què els infants han de marcar el grau de coneixement a l'inici i al final de la situació d'aprenentatge:
Per altra banda, havien d'intentar donar resposta a través del dibuix o de les paraules a la pregunta principal: COM ÉS QUE ELS VIDRES ESTAVEN ENTELATS?
L'aigua de les finestres venia de les petites gotetes d'aigua que es troben a l'aire, que són tan petites que no les veiem. Quan toquen la finestra, que està freda perquè a fora ha baixat la temperatura, es condensen i es transformen un altre cop en aigua líquida, que sí que la veiem enganxada a la finestra.
I fins aquí la nostra investigació.
Què us ha semblat? Ens podeu fer arribar les vostres opinions.
Esperem que ho hàgiu gaudit tant com nosaltres!
.jpg)


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada