Physiquè??

El primer dia d’escola, els nens i nenes de primer vam tenir una bona sorpresa: aquest any, el nostre animal de classe és un physignathus! “Un physiquè?” vam preguntar alguns de nosaltres. “Un physignathus”. “I el podem agafar?”, “què menja?”, “per què té la cua tan llarga?”... Un munt de preguntes s’apilaven, mentre encara amb les motxilles a l’equena, el rodejàvem i empenyíem per aconseguir un lloc privilegiat a primera fila de la caixa on estava el pobre animal que, estranyat, ens mirava amb el cap de costat.

El segon dia, encara sense encarregats, el vam alimentar entre tots i totes. Observant-lo menjar, a alguns de nosaltres se’ns van plantejar nous dubtes: “tenen dents, els physignathus?”, “sempre mengen grills i cucs d’aquests?”, “per què té el cap marró i la resta del cos de color verd?”. Aquella tarda, en tornar de dinar, ens vam trobar un paper damunt de cada grup de taules. Organitzats en quatre equips, se’ns plantejaven tres reptes diferents a cada grup. Teníem una estona per parlar i debatre cada qüestió per, després, compartir amb la resta de companys a quines conclusions havíem arribat.

Per veure els vídeos de la posada en comú de 1rA, pitjar aquí

L’endemà, equipats amb lupes i amb les mans ben netes, vam agafar els dos exemplars per comparar-los i descobrir si allò que ens havíem imaginat era o no era encertat. Ens va sorprendre adonar-nos del munt de colors que els physignathus tenen al seu cos o de les dentetes afilades que cap de nosaltres li havíem vist. També ens va sobtar descobrir que quan els agafem o els toquem, tanquen els ulls (encara no sabem si és perquè els agrada, o perquè es fan els morts pensant que som un depredador). Després del pati, cadascú va pintar el seu physignathus amb aquarel·les, intentant recordar tot allò que havia observat.

Amb l’exploració directa ens van quedar algunes qüestions sense respondre, per exemple, on i com viuen els physignathus, quan estan en llibertat? Vam buscar la informació per internet i les imatges que vam trobar ens van fer adonar que l’hàbitat natural dels physignathus no tenia res a veure amb la caixa de plàstic on nosaltres els teníem. Així que se’ns va plantejar un nou dilema: estan bé els nostres physignathus? Vam tenir un debat molt viu, perquè alguns crèiem que ja estaven bé i d’altres que no. Així que vam elaborar dos llistats: un de positiu i un de negatiu i vam acabar tots coincidint en què el llistat negatiu era molt més extens que el positiu.

Així que vam decidir construir-li un nou terrari però, abans, cadascú de nosaltres va dibuixar com ens agradaria que fos i què pensàvem que hi hauríem de posar perquè fos el màxim de confortable.

Per veure la resta de fotos del projecte, cliqueu aquí