PROJECTE DE LES CRISPETES

 

PROJECTE DE LES CRISPETES

Durant aquest primer trimestre la classe de 2nA ens hem endinsat al fantàstic món de les crispetes!

A l’escola ens agrada posar nom a les classes, per això, a principi de curs cada infant proposa un tema i el defensa davant de tots els companys i companyes. El nom més votat es converteix en el nom de la classe i és el primer projecte d’investigació del curs! Un cop decidit, pensem tot el que ens agradaria esbrinar, en fem un buidatge i ho organitzem per blocs, tot creant un mapa d’idees que serà l’eix vertebrador del nostre projecte. I perquè tothom sàpiga quina classe som, fem un mural decidit entre tots i totes a partir de les nostres idees.

L’endemà mateix d’haver escollit el nostre nom, un company del grup va portar unes panotxes de blat de moro a classe. Així que vam tenir la sort de poder començar explorant directament com són les panícules, amb les fulles que les cobreixen, l’organització dels grans, l’interior de la panotxa quan la tallem i... uns filaments negres ben estranys que els hi sortien de la punta! Vam estar pensant què podien ser aquells fils foscos i en la majoria d’hipòtesis va coincidir la idea que potser eren les arrels de les panotxes i que, per tant, els blats de moro devien néixer directament del terra i ben drets cap al cel.

Així que vam decidir anar a observar directament un camp de blat de moro per tal de descobrir si les plantes eren com ens havíem imaginat. Vam anar fins a Verges i allà vam evidenciar que els filaments de les panotxes no eren les arrels, sinó les flors femelles que s’havien assecat; que les panotxes sortien d’unes plantes molt altes, amb un munt de fulles llargues; que el blat de moro era el seu fruit i que cada planta només en tenia un o  dos, com a molt. Amb aquesta informació vam començar a estudiar el cicle de la vida d’una planta, des de que és llavor i germina, fins que fa el fruit i torna a germinar la llavor.

A la sortida també vam descobrir que les plantes de blat de moro poden tenir una plaga: una eruga que es va menjant el fruit i la planta per dins, i que després es converteix en papallona. Per poder observar aquesta metamorfosis, vam buscar unes erugues que visquessin a la tardor i vam aconseguir erugues de la col, que alimentàvem amb les cols del nostre hort. Però un dia els hi vam donar unes fulles de col d’una botiga ecològica i va resultar que no devia ser tan naturals com deien, perquè les erugues van emmalaltir, es van començar a fer petites, a treure sang i a morir en una lenta agonia, sense que nosaltres poguéssim fer res per salvar-les.         

Ja veieu que ens agrada molt fer anàlisis directes per explorar a través de l’observació! Per això vam dedicar un dia a observar diferents tipus de blats de moro, classificant-los per mida, forma, color i duresa. Quin munt de blats de moro diferents vam descobrir: morats quasi negres, blancs, grocs, petits, enormes, allargats, arrodonits, etc.! I un altre dia vam tastar diferents tipus de blat de moro i en diferents estats (el blanc, el dolç, torrat, inflat, etc.) tot valorant-ne el sabor, la textura i qualificant-ne el gust.

          

I després d’haver estudiat molt bé el blat de moro en totes les seves versions, ens vam plantejar com pot ser que aquests grans durs, petits i grocs es puguin transformar en crispetes blanques, cruixents i amb formes tant diverses? Vam fer les nostres hipòtesis i per comprovar-les vam observar el procés de transformació fent servir tres tècniques diferents: una base calenta (paella), aire calent (màquina de fer crispetes) i ones electromagnètiques (microones). Ens va captivar veure la màgia del canvi, però era tan ràpid que no podíem verificar si era com ens havíem imaginat, així que vam buscar un vídeo a càmera súper lenta i vam poder veure es trenca el gra i s’infla l’interior.

Després ens vam menjar totes les crispetes que havíem aconseguit i ens vam adonar que les crispetes naturals eren més insípides perquè no tenien ni sal, ni sucre. En canvi, vam obrir una bossa de les de microones i vam localitzar la mantega de palma, la sal i el colorant que sortien en els ingredients. Això ens obra un nou tema d’investigació: són saludables les crispetes? En podem menjar sovint?

Hem aprofitat el projecte per fer contes cooperatius, per fer un treball sobre com sóc jo i com em veuen els altres, hem estudiat la Història de les crispetes (des que es va descobrir el blat de moro a Centre Amèrica, fins a la invenció de les crispetes de microones), hem seguit l’actualitat relacionada amb blat de moro (com la notícia d’uns vedells que es van escapar i es van amagar a uns camps de blat de moro durant dies) i hem fet comptatges i càlculs de crispetes i blats de moro!

I encara ens queden algunes preguntes més per resoldre...

2nA

Classe de les Crispetes